Simbologia Electrònica

Els xips

El circuit integrat, anomenat popularment xip, ha estat l’element bàsic de la revolució tecnològica de la segona meitat del segle XX. El trobem present en multitud d’aparells d’ús quotidià: ordinadors, televisors, telèfons, aparells d'àudio i vídeo, equips de música, electrodomèstics, automòbils, rellotges… I fins i tot, trobem petits xips (microxips) en algunes targetes intel·ligents, com ara targetes de crèdit, moneder, telefòniques, passaports, etc.

Els avantatges que tenen els xips son els seguents:

• Cost menor
• Major nivell de miniaturització
• Més fiabilitat i efectivitat
• Menys consum d'energia
• Millors especificacions tècniques

Un inconvenient mot greu que te es que quan s'espatlla el xip, el tens que canviar tot.  

Llei de Moore

La lley de Moore es un termini informatic que originar en el any 1960. El va fundar Gordon Moore, el cofundador de la coneguda empresa Intel de microprocessadors. En concret la llei de Moore es refereix a la densitat de transistors que hi ha un circuit integrat, el nombre es dobla al cap de 18 mesos. Al principi deien que era 12 mesos, despues 24 i finalment s'ha quedat amb 18 mesos.

Components electrònics passius

Els components elèctrics passius son els que per si sols no generen ni amplifiquen un senyal elèctric. És podem trobar en diferents dispositius com ara els resistors, que son els que ofereixen una resistència en el corrents elèctric. 
També trobem els condensadors, que serveixen per emmagatzemar diferents càrregues elèctriques. 
Finalment trobem les bobines, que serveix en utilitzar l'energia emmagatzemada en mantenir la intensitat.

 

El grafè

És un al·lòtrop del carboni que te una estructura laminar plana d'un sol àtom des gruix, que està composta per àtoms de carboni. La seva aparença és semblant a una capa de rusc d'abelles per la seva configuració atòmica hexagonal.
Les seves característiques son:

• Alta conductivitat tèrmica.
• Alta conductivitat elèctrica.
• Alta elasticitat (deformable).
• Alta duresa (resistència a ser ratllat).
• Alta resistència. El grafè és aproximadament 200 vegades més resistent que l'acer, similar a la resistència del diamant, però és molt més lleuger.
• És més flexible que la fibra de carboni però igual de lleuger.
• La radiació ionitzant no l'afecta.
• Presenta un baix efecte Joule (escalfament en conduir electrons).
• Per a una mateixa tasca el grafè consumeix menys electricitat que el silici.
• És capaç de generar electricitat per exposició a la llum solar.
• El grafè és un material pràcticament transparent.
• És molt dens i no deixa passar l'heli en forma gasosa, però si deixa passar l'aigua, la qual, tancada en un recipient de grafè, mostra una velocitat d'evaporació similar a la que mostra en un recipient obert.

Transformació d'unitats